En l'arquitectura iraniana, banna'i (persa: بنائی, «tècnica del constructor»)[1] és un art decoratiu arquitectònic en el qual s'alternen taulells esmaltats amb maons llisos, per crear patrons geomètrics sobre la superfície d'una paret, o per escriure noms sagrats o frases devotes.[2] Aquesta tècnica es va originar a Síria i l'Iraq el segle viii, i va madurar en l'època seljúcida i timúrida, ja que es va estendre a l'Iran, Anatòlia i l'Àsia central. Si el disseny fet amb maons està en relleu, es coneix com a hazarbaf (persa: هزارباف; hazar «mil» i baf «teixits») en referència a l'aspecte entreteixit dels maons.[3]
- ↑ «Banna’i». Technical Glossary. The Islamic Art Network. [Consulta: 24 maig 2017].
- ↑ Gordon Campbell. "The" Grove encyclopedia of decorative arts, Volume 1. Oxford University Press, 2006, p. 474. ISBN 978-0-19-518948-3.
- ↑ George Potter. «Square Kufic». [Consulta: 5 gener 2012].